La paraula «sentinel·la» (que també presenta la variant «sentinella»), prové de l'italià «sentinella», formada a partir del verb «sentire», que igual que en valencià es referix sobretot a allò que es percep a través de l'orella'. Es tracta d'un vocable creat en l'àmbit militar per a referir-se al 'soldat armat que, situat en un punt estratègic, vigila per a evitar que es produïsca un atac sorpresa o per a impedir el pas a qualsevol persona no autoritzada.
La paraula «sentinel·la» també s'usa per a referir-se al 'servici de vigilància i defensa dut a terme per un soldat', però en este cas adopta el gènere femení: «fer la sentinel·la».
Modernament, este terme ha passat a usar-se també en l'àmbit mèdic, com a substantiu en aposició (amb un valor semblant al d'un adjectiu), en expressions com ara «gangli sentinel·la», perquè proporciona informació sobre l'estat de la resta de ganglis.
