Amb la paraula «garba» es fa referència a un feix d'espigues segades i lligades, si bé també s'aplica a sarments, herbes o brossa. Segons les comarques, les dimensions de les garbes són prou variables.
És una paraula ben antiga, que encara manté una gran vitalitat entre els llauradors. Ja apareix documentada en el segle XII. Provenia del fràncic, una llengua d'origen germànic que parlaven els antics francs. En alemany, procedent de la mateixa arrel, encara es conserva la forma «garbe», amb un significat equivalent. Nosaltres els l'hem transferida al castellà.
Pel fet de ser una paraula molt habitual en l'àmbit rural, ha donat lloc a un ús figurat en determinades expressions, com ara «lligar garbes», que s'usa per a explicitar la detecció de relació entre diverses coses que pareixien inconnexes; o «lligar la garba», que s'utilitza per a indicar que s'ha tancat un tracte que tenia algun aspecte pendent de concretar.
