La paraula «guapo» prové del llatí «vappa», que originàriament s'usava per a referir-se a un vi fermentat, insípid, com si l'essència del vi s'haguera evaporat. La forma «vappa», de fet, està relacionada etimològicament amb «vapor». En el mateix llatí, partint d'esta idea de corrupció però traslladada a l'àmbit moral, la paraula «vappa» passà a aplicar-se a hòmens que actuaven amb pocs escrúpols. I encara hui perdura aquell valor antic en alguns territoris de l'espanyol americà. Un dels significats que registra el diccionari de la RAE de «guapo» és precisament «hombre pendenciero y perdonavidas».
Tot i el seu origen castellà, la paraula «guapo» penetrà en el valencià durant el segle XVIII, i el seu ús s'ha fet molt general, si bé amb el significat de 'persona d'aspecte bell i agradable'. Però, així i tot, encara preserva parcialment el seu significat primitiu en casos com «a vore qui és el guapo que planta cara a eixe bandarra». Modernament, l'ús de «guapo» s'ha estés també a referències no personals en casos com «una casa molt guapa» o «una festa molt guapa».
