El verb «rescabalar» s'ha format a partir del substantiu «cabal», derivat del llatí «capitalis», que té bàsicament el significat de 'conjunt de béns propis', i del prefix «res-», variant de «re-», que aporta el matís direccional de 'cap arrere'. La combinació dels dos elements ha donat com a resultat el significat de 'compensar alguna pèrdua econòmica que algú ha sofrit'. I així és com l'utilitza, per exemple, Joan Olivares en la «Pesta negra»: «Marià i Sitala s'avingueren a rescabalar-los una part dels diners que els havien robat». Però, més enllà d'este sentit bàsic, el verb «rescabalar» s'usa figuradament per a expressar la idea de 'reparar algun greuge': «Rescabalar-se de l'oprobi», escriu Joan Fuster; «Qui em rescabalarà dels meus anys de desinformació i desmemòria?», canta Raimon; «Rescabalar-me de totes les putades que m'han gastat», narra Ferran Torrent.
La primera documentació del verb «rescabalar» és relativament moderna: data concretament de mitjan segle XVIII. Cal remarcar també que, paral·lelament a «rescabalar», s'han creat igualment altres verbs com «acabalar», 'acumular riqueses', o descabalar, 'fer perdre els cabals'.
