El verb «avançar» prové del llatí vulgar «abantiare», que derivava de la forma «abante», pròpia del llatí tardà, i que era el resultat de combinar el prefix «ab-», que transmet la idea de 'separació o allunyament', i l'adverbi «ante», que donà lloc a la forma «ans», 'abans, anteriorment', encara ben viva en les comarques meridionals valencianes.
«Avançar», per tant, en el sentit més primari, és 'fer alguna cosa abans d'hora'. Eixe és el sentit en què és usat en «avançar les eleccions»: 'convocar-les abans de la data prevista'. En un sentit espacial, «avançar» és desplaçar-se cap avant o situar-se davant d'algú que es pren com a referència. Figuradament, «avançar» s'assimila a la idea de progrés, eixamplant els coneixements i fent nous descobriments. El verb «avançar» també s'usa fent referència a 'donar diners anticipadament abans de concloure una faena'.
En valencià és molt habitual col·loquialment la variant «alvançar», amb un canvi de prefix produït per assimilació de l'article àrab. En altres territoris del domini lingüístic també s'utilitza la forma «avençar», amb canvi de vocal rizotònica.
