El verb «sumar» prové del llatí «summare», creat tardanament en llatí amb el significat de 'portar alguna cosa al seu apogeu'. Derivava de l'adjectiu «summa», femení de «summus», que significa 'suprem', i d'ací passà a designar el resultat d'agregar diversos elements homogenis.
Però el verb «sumar» té també un altre significat per als valencians, que es manifesta sobretot en l'expressió «qui no suma se n'ix», usada per a indicar que tots els al·ludits són iguals, especialment quan se'n vol destacar els aspectes negatius, donant a entendre que qui no té un defecte en té un altre. Este significat de «sumar» té un origen diferent de l'anterior. Prové de la mateixa arrel que el castellà «zumo», 'suc', i de fet en esta llengua hi ha el verb «rezumar» amb el mateix significat que el nostre «sumar», és a dir, 'deixar passar la humitat a través dels seus porus, una paret o un recipient'.
