La paraula «civisme», formada a partir del llatí «civis», 'ciutadà', i el sufix «-isme», és un gal·licisme que començà a prendre cos a partir dels valors instaurats per la Revolució Francesa, en què el ciutadà adquirí un protagonisme inèdit. Deixa de ser un simple súbdit que acata les lleis i passa a tindre el dret d'elegir els seus representants en les institucions. En contrapartida a eixos drets, assumix també l'obligació de respectar les normes de convivència i de contribuir al benestar de la comunitat.
Partint d'eixos principis, la paraula «civisme» ha eixamplat el seu significat per a fer referència també a la responsabilitat dels individus de mantindre en perfecte estat els béns públics. Un monument, un jardí, un carrer, una paperera, un contenidor... no són de l'ajuntament o de la institució que els gestiona, sinó que són patrimoni de tots els ciutadans, i per tant aquells que els embruten o deterioren amb el seu comportament són qualificats, amb raó, d'incívics.
