La paraula «pancarta» és un préstec del francés «pancarte», que al seu torn l'havia pres del baix llatí «pancharta», resultat d'unir el prefix grec «pan-», que significa 'tot', i el mot llatí «charta», que vol dir 'paper'. El valor originari d'aquella «pancharta» llatina era un document, normalment extens, a on es feien constar tots els drets i les possessions d'algú, especialment de l'Església.
D'aquell roll originari, la paraula «pancarta» passà a usar-se en l'àmbit de la codicologia per a designar qualsevol pergamí que contenia la transcripció de diversos documents. Es mantenia, per tant, el valor de globalitat aportat pel prefix «pan-», com a suma de les parts.
Però, durant el segle XX, la «pancarta» ha experimentat una nova transformació semàntica, en què la connexió amb el significat antic és la forma de l'antic roll: un gran tros allargat de tela o de paper, desplegable, amb dos pals en els extrems, que, subjectats per dos o més persones, exhibixen un missatge reivindicatiu.
