Les paraules homònimes són aquelles que tenen la mateixa grafia i el mateix so, però un significat diferent. Sovint són el resultat d'ètims diferents que han confluït en una mateixa solució gràfica a partir d'evolucions singulars. Això passa, per exemple, amb el mot «moll». Del llatí «mollis» hem obtingut, efectivament, l'adjectiu «moll», que se sol aplicar a certs cossos, com ara un coixí o un matalaf, que cedixen fàcilment a la pressió.
Per extensió, l'adjectiu «moll» també s'aplica a un terreny banyat, especialment després d'un regatge o d'una pluja intensa. I també les persones sovint són qualificades de «molles», per a dir-ne que no es mantenen fermes en les seues conviccions, sinó que s'adapten fàcilment a les exigències dels altres. Este adjectiu és especialment usat en l'expressió «figa molla», que, amb una intenció pejorativa, es fa servir per a referir-se a una persona amb poc de caràcter, que parla en un to molt suau i fa la impressió que té poca energia, però sobretot quan, contràriament al que podíem esperar del seu comportament, ens sentim enganyats per ella.
