El «pepito», a més de ser un hipocorístic diminutiu, és també el nom d'un entrepanet molt popular en valencià. En la ciutat de València i els pobles dels voltants, el «pepito» és un panet allargat obert per un extrem i farcit de pisto amb tonyina i ou dur, arremullat en llet, arrebossat amb ou i fregit. En moltes comarques alacantines, en canvi, amb el nom de «pepito» es coneix un entrepanet que té dins un filet de carn. Esta última versió coincidix amb el que s'entén en castellà per «pepito».
Esta paraula té un origen molt curiós. Durant la postguerra, el nebot del propietari d'un conegut café de Madrid, conegut familiarment com a «Pepito», tenia el costum de berenar un bistec de vedella ficat en un entrepanet obert. I, segons pareix, per la cara de satisfacció que posava el tal Pepito cada vegada que pegava un mos, molts altres clients del café passaren a demanar un entrepà com el de Pepito. A la llarga, esta referència s'acurtà com a «pepito», i a mesura que ha anat estenent-se per altres ciutats s'han anat introduint variacions.
