La paraula «vot» prové del llatí «votum», amb què es feia referència a una 'promesa feta als déus'. I amb este significat es mantingué en les primeres manifestacions escrites en valencià: «per lo vot que havia fet de hedificar lo dit temple si havia la victòria contra lo rey Antíochus», escriu Antoni Canals en 1395.
De les promeses a les deïtats per l'obtenció d'alguna gràcia es passà a usar «vot» per a concretar els compromisos adquirits en el moment d'abraçar la professió religiosa, i així és com sorgixen els vots de pobresa, de castedat i d'obediència.
El significat de la paraula «vot», usada sovint en plural, s'estengué després per a formular un desig perquè algun esdeveniment venturós tinguera lloc en un futur: «fem vots per la felicitat dels nóvios».
Com a combinació de promeses, compromisos i desitjos, el mot «vot» s'associà al recurs per a dirimir determinats dilemes a través de l'expressió de les preferències dels individus que constituïxen una col·lectivitat per alguna de les opcions que es plantegen com a alternatives pera resoldre un problema.
