La paraula «hisenda» és una adaptació del castellà «hacienda», documentada en el segle XVII, que procedia al seu torn del llatí «facienda», forma de plural neutre del participi de futur passiu de «fac?re», 'fer', i que s'utilitzava inicialment per a fer referència a les faenes que estaven pendents de fer, si bé prompte passà a utilitzar-se per a referir-se a una finca rural, sobretot si era de gran extensió, sense destriar el continent del contingut.
Per això, en una societat marcadament agrícola, la paraula «hisenda» passà a usar-se per a designar el conjunt de béns i riqueses que posseïa algú: foren terres, collites, ramats, cases o qualsevol altra cosa que tinguera algun valor. I, en concret, la «hisenda reial» era el conjunt d'havers, béns i rendes que, formant part del patrimoni de la Corona, servien per a gestionar els assumptes públics. El concepte de «hisenda pública», com una evolució de l'anterior, apareix en el segle XIX per a referir-se al departament d'un Govern que s'encarrega de recaptar els impostos i d'exercir el control dels gastos de la resta de departaments.
