Amb la paraula «pantaix» es fa referència a una respiració agitada i fatigosa, que normalment sobrevé com a conseqüència d'un treball intens o d'un exercici físic impetuós. Esta forma alterna amb «panteix», variant pròpia d'algunes comarques del domini lingüístic. La forma valenciana «pantaix», viva també en les Balears i en algunes comarques interiors de Catalunya, està documentada des de ben antic. Ja la feia servir, entre altres, sant Vicent Ferrer: «Bé sabeu que la persona que és cansada se siu ['s'asseu, s'assenta'] ab pantaix: açò és la penitència».

El mot «pantaix», format per derivació deverbal de «pantaixar», prové del llatí «phantasiare», que derivava al seu torn de «phantasia», 'fantasia, imatge no real'. Però, a partir de la pronunciació vulgar del baix llatí, «phantasiare» es transformà en «pantasiare», amb el significat de 'somiar'. De les fantasies oníriques passà a associar-se a 'tindre un mal son', i posteriorment encara s'especialitzà més per a al·ludir específicament a la respiració convulsa que solen provocar els malsons.

Més informació...