Antigament, la paraula «trellat» s'usava amb el significat de 'trasllat', sobretot per a referir-se a la 'còpia d'un escrit'. Ja a finals del segle XIII, en el «Llibre d'establiments i ordenacions de la ciutat de València», es consigna que els cavallers Pere Roiç de Corella, Jacme Castellar i Ramon Costa «no consentien a les dites coses, ans demanaven trellat d'aquelles».
Però este significat s'entremescla ben prompte amb el de 'teixit de tiges embrancades', derivat del llatí «trichila», que va donar lloc al sentit de 'pensament lògic ben travat', que ja usava Jaume Roig en l'«Spill»: «Qui no s'i trigua, / seny vol aver. / Del meu penser / aquest trellat, / mig cordellat / he fluix texit».
Els valencians usen molt habitualment esta paraula en expressions de caràcter negatiu, com ara «no tindre trellat», per a referir-se a algú que actua de manera poc sensata; o «no traure trellat», per a referir-se al fet que, després de parlar molt d'alguna qüestió, no s'ha pogut aclarir res; o «no fer res de trellat», indicant que s'actua amb molta dispersió, sense obtindre cap profit del que es fa.
