La paraula «trampalull», resultat de la lexicalització de l'expressió «trampa a l'ull», s'usa per a referir-se a un tipus de pintura mural de caràcter realista que, aprofitant l'entorn arquitectònic, produïx la il·lusió que conté objectes o figures reals. Per mitjà de la perspectiva, el clarobscur, l'escorç o altres tècniques pictòriques s'intenta enganyar la vista, produint una confusió en la percepció de l'espectador.
Tot i que es poden trobar antecedents d'esta tècnica pictòrica en l'antiga Roma, és a partir del Renaixement, i sobretot del Barroc, quan se n'aconseguí el màxim desenvolupament. Fou en francés a on s'encunyà l'expressió «trompe-ll'oeil», a partir de la qual s'ha adaptat al valencià com a «trampalull»; en castellà este tipus de pintures és conegut amb el nom de «trampantojo» (resultat també de fusionar els components lèxics de l'expressió «trampa ante ojo»).
