Si ahir comentàvem que la paraula bus prové, en última instància, del llatí buc?na, ‘corn’, a través de la intermediació del castellà buzo i del portugués búzio, és curiós que del mateix ètim llatí ens haja arribat també la paraula botzina. Esta forma ja apareix documentada en el Diccionari de rims, publicat per Jaume March l’any 1371, si bé antigament també apareix escrita botsina i bocina. Però, en qualsevol cas, el significat que tenia antigament la paraula botzina no és, evidentment, el mateix que té actualment. Entre els antics romans la botzina era un instrument de vent constituït per una banya de bou que, a manera de trompa, usaven els pastors i els caçadors per a comunicar-se entre si a través de l’emissió de senyals.
Com una evolució d’aquell rudimentari instrument, la paraula botzina passà a utilitzar-se en l’Edat Mitjana per a designar una trompeta recta, molt llarga i estreta, amb un pavelló de grans dimensions. I d’ací, per analogia formal, s’aplicà a l’avisador acústic que instal·laven en els primers automòbils.
