Si ahir tractàvem la paraula «corpus» en el seu vessant festiu, cal apuntar que este mateix mot es fa servir actualment amb el significat de conjunt de textos d'un mateix caràcter (com per exemple una col·lecció de lleis o d'escrits històrics, filosòfics o de qualsevol altra matèria), sobretot quan estan compilats amb la finalitat de servir de base per a un estudi o una investigació.
Actualment, els corpus en suport digital són un referent ineludible per a qualsevol estudi. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua, per exemple, té el Corpus Informatitzat del Valencià, amb 11.230 documents, que van des de les anomenades «Taules de menjar», un text anònim que data de l'any 1253, fins a articles com «Que tingau un bon dia», de Leo Giménez, publicat en el diari «Levante-EMV» a penes fa dos setmanes.
Per una altra banda, cal ressenyar també que l'ús del terme «corpus» en el sentit indicat és un anglicisme pres del llatí que començà a generalitzar-se en el segle passat. El plural, per tant, com a paraula ja adaptada, és «corpus» igualment. No és recomanable recórrer a «corpora», que és la forma pròpia del llatí clàssic.
