Un «matalaf» és una peça que es posa sobre un llit i que servix per a gitar-se damunt. Antigament, els matalafs eren una simple funda de tela farcida de palla, fulles, llana, plomes, crin o qualsevol material blanet; però, modernament, estos materials orgànics amb el temps es convertien en un niu d'àcars, puces, xinxes i altres insectes, que han propiciat que se substituïren per molls metàl·lics, poliuretà o cautxú.
La paraula «matalaf» prové de l'àrab «matrah», que originàriament no era més que un 'coixí gran, sobretot el que s'usava per a assentar-se en terra'. En un primer moment, es va crear «almatrach», amb l'assimilació de l'article àrab, que després es transformà en «matalaf», ben viva en algunes comarques meridionals valencianes; però en la major part del territori valencià la «f» de final de paraula, poc habitual en eixa posició, es canvià per «p», donant lloc a la creació de la variant «matalap». A més, hi ha també la forma «matalàs», que s'ha consolidat en altres territoris del domini lingüístic. En qualsevol cas, «matalaf», «matalap» i «matalàs» es consideren plenament correctes per als usos formals.
