Una «garrofera», coneguda també com a «garrofer» (i en la terminologia científica com a «Ceratonia siliqua»), és un arbre típic del litoral mediterrani, que creix en terrenys àrids i solejats. En les nostres terres foren els àrabs els que en difongueren el cultiu. Pot arribar fins als deu metres d'alçària, si bé la mida normal de la majoria d'exemplars no sol superar els sis metres. Té un tronc gros i rugós, amb branques llargues i encorbades, que poden adoptar formes molt irregulars. Les fulles, perennes, són compostes i contenen de tres a cinc parells de folíols.
El fruit de la garrofera s'anomena «garrofa». Té forma de baina, d'entre 10 i 20 centímetres de longitud, que, quan arriba a l'estat de maduresa, adquirix un color marró fosc, quasi negre. Durant molt de temps fou considerat com a aliment del bestiar, però actualment, per les seues propietats nutritives, ha assolit una gran revaloració, i s'utilitza molt en rebosteria. La paraula «garrofa» prové de l'àrab «harrûbah», i este del persa «har lup», que volia dir 'mandíbula de burro'; per analogia formal va passar després a designar el fruit de la garrofera.
