La paraula «xancla» s'ha utilitzat tradicionalment per a referir-se a una sabatilla lleugera, de sola prima i sense taló, oberta per la part de darrere, que se sol portar per a anar per casa. Però, actualment, la «xancla» (i més encara el diminutiu «xancleta») s'usa per a referir-se a un calçat típic d'estiu que subjecta el peu amb una o dos tires en l'empenya o entre els dits.
Per similitud amb la manera de dur esta sabata, s'ha creat l'expressió «en xancla» per a referir-se a aquelles sabates que es porten amb el contrafort xafat cap a dins.
El mot «xancla» deriva de «xancle», que originàriament era un 'calçat amb la sola de suro o de fusta que es posava per davall de la sabata normal i se subjectava per damunt amb dos tires de cuiro'. Per la seua banda, «xancle» deriva de «xanca», un 'pal llarg usat per a caminar per terrenys fangosos', i esta forma prové del llatí tardà «zanca», 'bota alta', que segurament provenia del persa antic «zanga», 'cama'.
