Una «albufera» és una llacuna litoral, separada de la mar per una estreta franja de terreny. Estos estanys d'aigua dolça o salabrosa al costat de la mar se solen formar per acumulació de sediments marins o fluvials en antigues badies. Per l'acció de les marees suaus, l'arena es va acumulant en una estreta llenca fins a constituir un espai aïllat, amb una flora aquàtica singular, a on molts peixos acudixen a desovar i una gran quantitat d'aus migratòries fan escala durant els seus viatges estacionals. És remarcable el reconeixement atorgat a estos ecosistemes des de ben antic. En el «Llibre d'establiments i ordenacions de la ciutat de València», que data de 1296, s'establia l'orde que «que d'ací a avant null hom no sia osat de caçar o pendre nenguna volateria o aviam en la Albufera per art o manera de encalç».
La paraula «albufera» prové de l'àrab «al-buhäira», que significa 'el llac', diminutiu de «bahr», que vol dir 'mar'. En certes àrees de les Balears també es diu «bufera», amb la supressió de l'article àrab al.
