Les barbacoes han proliferat en els últims temps, sobretot en xalets o altres espais a l'aire lliure. Es tracta d'un aparell portàtil constituït per un foguer i unes graelles, que servix per a fer menjars a la brasa. Per extensió, el vocable «barbacoa» s'aplica també als aliments preparats amb este tipus d'aparell. Literàriament, el seu ús es documenta molt recentment, en les últimes dècades del segle XX.
La paraula «barbacoa» prové segurament del taïno, llengua ja desapareguda que es parlava en les Antilles quan es produí el descobriment d'Amèrica. Originàriament, la «barbacoa» era només un conjunt de palets de fusta verda que es col·locaven travessats en un forat practicat en terra a manera de graella, que els indis usaven per a torrar carn. Des del castellà s'ha difós a moltes altres llengües: en anglés s'ha adaptat com a «barbacue», forma que ha passat al francés, a l'alemany i a l'italià.
