La paraula «curs» prové del llatí «cursus», que en sentit estricte vol dir 'carrera'. Però ja en el baix llatí este vocable començà a usar-se en sentit figurat. I així és com s'usava ja en les primeres manifestacions escrites del valencià. Sor Isabel de Villena, per exemple, a finals del segle XV, parlava del «curs de aquesta mortal vida». A través d'un procés progressiu de metaforització, la paraula «curs» anà traslladant-se a uns altres àmbits, fent referència al trajecte que seguien els rius o els astres; posteriorment, amb la creació de les universitats i altres centres d'ensenyança, la paraula «curs» passà a aplicar-se al temps assenyalat dins de cada any per a assistir a les lliçons que impartien els mestres. Cada curs estava constituït per assignatures, i el conjunt de cursos conformava la carrera docent.
La idea implícita que conté la paraula «curs» en tots els casos és la de desplaçament, a través del temps o de l'espai, des d'un punt de partida fins a un altre d'arribada, seguint una trajectòria prèviament determinada.
