El verb «eixamorar» prové del llatí «exhumorare», que derivava de «humor», vocable que originàriament tenia el significat de 'líquid, humitat'. Antigament, més fidel a l'original llatí, hi ha constància de la variant «eixumorar», forma que encara es manté viva en les Balears; però, després, probablement per influx de «amerar», amb un significat afí, es transformà en «eixamorar».
En la seua evolució, este verb ha adquirit diversos significats que, en part, poden considerar-se complementaris i, en part també, contradictoris. Per una banda, amb «eixamorar» es fa referència a la pèrdua d'humitat d'alguna cosa (siga la roba després de ser llavada o la terra després de ser banyada); però, per una altra banda, este verb també s'usa per a referir-se a l'operació d'humitejar parcialment alguna cosa per a poder fer una operació més còmodament (com planxar la roba, per exemple). En els dos casos, en realitat, ens trobem davant d'una mateixa situació que pot ser vista des de perspectives distintes, com el got mig ple o mig buit.
