Tots els esports tenen un vocabulari específic per a designar certes accions, el nom de determinats jugadors o algunes parts del camp de joc. El bàsquet en particular, que fou inventat pel professor americà James Naismith en 1891, té prou termes d'origen anglés. O, si més no, filtrats per l'anglés. L'anglés és una llengua que ha absorbit molt de lèxic d'altres llengües del món, i en especial del francés. Eixe és el cas de «pivot». En el seu origen és una paraula d'origen francés. En anglés es registra per primera vegada a començaments del segle XIX, en què s'usava especialment per a referir-se a una figura central al voltant de la qual n'hi ha d'altres que la rodegen.
Partint d'eixa idea genèrica, en el joc del bàsquet la paraula «pivot» passà a usar-se per a anomenar el jugador situat normalment prop de la cistella adversària, que coordina el joc en la fase d'atac, fent passades, agafant rebots i anotant punts.
En castellà, reflectint l'origen anglés, la vocal tònica s'ha mantingut en la primera síl·laba, mentre que en valencià, recuperant els orígens gals, s'ha volgut mantindre l'accent en l'última síl·laba.
