La paraula «tafur», segons els diccionaris actuals, és una persona que ha convertit el joc en el seu «modus vivendi», i per extensió també s'usa per a referir-se a aquell que freqüenta les cases de joc (que potser ara seria pertinent estendre als portals d'internet). Però, per a la majoria dels parlants, el vocable «tafur» està carregat de connotacions negatives. I, certament, eixa és la idea que des de ben antic es tenia dels tafurs. Francesc Eiximenis, frare franciscà natural de Girona que visqué a València entre 1382 i 1408, caracteritzant un personatge a qui volia denigrar, en deia que era «embriac, o tafur [...] e alcavot, o pereós, o malendrí, o en altra manera viciós».
El mot «tafur» té una llarga història. A nosaltres ens vingué a través de l'àrab «takfur», però probablement estos el prengueren de l'armeni «thaphúr», a on significava 'vagabund, vestit amb parracs'. Sembla que l'ús de «tafur» es popularitzà a partir del Setge d'Antioquia (1097-1098) per a designar els components d'una tropa auxiliar dels croats que es dedicaven a saquejar les ciutats que estos anaven conquistant.
