L'adjectiu «sinusoidal» és un derivat de «sinusoide», format pel cultisme «sinus», 'corba, plec, concavitat', i el sufix «-oide», que, provinent del grec «eidos», significa 'forma, aparença', i s'usa per a denotar semblança.
La paraula «sinusoidal» té sobretot un ús en l'àmbit tècnic, especialment en matemàtiques i geometria, per a fer referència a les corbes que descriuen una oscil·lació repetitiva i suau. Però l'interés de «sinusoidal» en estos moments, més que el seu significat, és que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha modificat l'ortografia d'esta paraula. Abans s'escrivia amb una dièresi sobre la «i» («sinusoïdal») i ara s'escriu sense. I com «sinusoidal» tenim també una cinquantena de paraules acabades en vocal + «-idal», com «esferoidal», «helicoidal», «laical», etc. El criteri en què es fonamenta este canvi ortogràfic és que, si el mot primitiu del qual deriva s'escriu sense dièresi, perquè la combinació de vocals contituïx un diftong (com és el cas de «esferoide», «helicoide» o «laic»), els derivats mantenen també la pronunciació diftongada.
