En moltes comarques valencianes, amb la paraula «porrat» es fa referència a una fira celebrada vora un santuari, amb motiu de la seua festa, a on es posen parades per a vendre objectes de record, llepolies, fruita seca, confits o altres productes. La tradició d'estes festes es remunta a l'Edat Mitjana, i probablement lliga amb les tradicions àrabs, a on hi havia el costum de menjar cigrons torrats en moltes celebracions, especialment en les bodes. El «porrat», de fet, en moltes comarques ha passat a designar per metonímia —prenent la part pel tot— els cigrons torrats; en altres comarques, en canvi, este producte s'anomena simplement «torrat».
L'origen de la paraula «porrat» és molt curiós. Deriva de «porratar», una variant dissimilada de «prorratar», amb què s'al·ludia a l'operació de distribuir els gastos derivats de la venda dels productes de la fira per a ajudar amb una part a la funció religiosa, i el «porrat» era la part específica d'eixos beneficis que es destinava a la sustentació de l'església.
