El «desfibril·lador» és un aparell electrònic que servix per a aplicar descàrregues elèctriques al cor en cas d'una parada cardíaca, en què el cor manté activitat elèctrica però el bombament sanguini és insuficient per a irrigar tot el cos. Este aparell actua emetent un impuls de corrent continu que despolaritza simultàniament les cèl·lules del cor i restablix el ritme cardíac normal.
La paraula «desfibril·lador» és una composició de diversos elements lingüístics. En primer lloc, el prefix «des-» invertix el significat de la paraula que precedix; per la seua banda, el mot «fibril·la» és un diminutiu de «fibra», usat en medicina per a designar els filaments que formen part de la fibra d'un múscul, i finalment el sufix «-dor» indica l'agent actiu a través del qual es desplega l'acció del verb («desfibril·lar»). El procés lingüístic que ha fet possible la gestació d'esta paraula no és simple; però la verdadera complexitat és la profunda comprensió de l'anatomia humana que ha fet possible inventar el «desfibril·lador», un aparell que permet salvar moltes vides.
