El «ciprer» és un arbre que pot arribar als vint metres d'alçària i viure més de dos mil anys. Té el tronc recte, i les branques, ertes i curtes; les fulles, menudes i persistents, de color verd fosc, s'agrupen en files imbricades amb els fruits, unes boletes carnoses anomenades «gàlbuls».
Procedent de la tradició cultural romana, és habitual plantar ciprers al voltant dels cementeris. El seu port majestuós, apuntant cap al cel, ha contribuït a consolidar la creença que afavorien l'ascens de les ànimes dels difunts en eixa direcció.
La paraula «ciprer» prové del llatí tardà «cypressus», que inicialment donà lloc a la forma «ciprés», i després, per analogia amb la terminació del nom de molts altres arbres (com «taronger», «anouer», «avellaner»...), es transformà en «ciprer». En alguns territoris de la nostra llengua s'ha palatalitzat la consonant inicial, transformant el so de esse en xeix, que ha donat lloc a la variant xiprer.
