El verb «torrar» prové del llatí vulgar «torrare», que derivava del llatí clàssic «torrere» (amb un canvi de conjugació semblant al que s'ha produït en altres verbs, com «tòrcer» i «torçar»). El significat bàsic d'esta paraula, transferit del llatí, és el de sotmetre un aliment (especialment la carn) a l'acció del foc per a coure'l i fer-lo així més apetitós. El canvi de color i de textura que experimenten les substàncies sotmeses a l'acció del foc ha fet que, per analogia, anaren generant-se nous significats.
Aplicat a les persones, el verb «torrar» ha passat a usar-se més modernament per a referir-se a l'efecte que produïx en la pell quan està exposada durant algun temps a l'acció del sol. Per metonímia —prenent la causa per l'efecte—, es diu també de les persones que s'han quedat adormides, que estan borratxes o que tenen comportaments que s'associen a un estat de follia passatgera. Tots estan torrats.
