Amb la paraula «gitano» es designa un grup d'individus procedents majoritàriament de la regió del Panjab, distribuïda actualment entre l'Índia i el Pakistan, que, per causes desconegudes, emigraren durant el segle X cap a l'Àsia Menor i, posteriorment, sobretot a partir del segle XV, iniciaren una nova transhumància cap a Europa, que es bifurcà a través de dos rutes principals: la de nord, pels països de l'Europa central (amb assentaments importants a Bulgària, Romania, Hongria, Txèquia o França) i la del sud, pel nord d'Àfrica (que arribà a Espanya i Portugal).
El terme «gitano», de fet, prové de la forma «egiptano», procedent del llatí «aegyptanus», 'egipcià', perquè inicialment es creia que provenien d'Egipte. Ells mateixos, de fet, segons consta en alguns documents, es presentaven com a «nobles egipcians». Corroborant esta creença, en anglés els gitanos són coneguts com a «gypsies», forma derivada de «gipcyan», que era una variant acurtada de «egyptian»; i en hongarés, rememorant igualment aquells il·lustres orígens, són coneguts com a «faraonépe», 'descendents dels faraons'.
