La paraula «gamba» prové del llatí vulgar «gambarus,» que procedia del llatí clàssic «cammarus», i este del grec «kámmaros», nom amb què es designava la 'llagosta'. La denominació de «gamba» té actualment un caràcter genèric, que servix com a referència aglutinadora de diverses espècies. La més habitual entre nosaltres és la «gamba rosada», coneguda en la terminologia científica com a «Aristeus antennatus».
Té un cap gran, prou més gran en les femelles que en els mascles, del qual ixen dos llargues antenes; el cos, allargat i encorbat en la part posterior, està recobert amb un closca protectora; té cinc parell de potes, amb les quals pot desplaçar-se còmodament pels fons marins.
Hi ha l'expressió «ser la bufa la gamba», molt habitual entre els valencians, que s'usa per a indicar que en un lloc no hi ha orde ni serietat. Però, segons pareix, l'origen d'esta expressió no té res a veure amb els hàbits del discret artòpode, sinó amb els d'una famosa bagassa alcoiana, coneguda professionalment amb el malnom de «la Gamba».
