El verb «amotinar» s'ha format per derivació del substantiu «motí». Ja apareix usat des del segle XVI: «y havia hagut gran motí entre studiants y pellers en lo mercat», es narra en el dietari de Pere Joan Porcar, conegut amb el nom de «Coses evengudes en la ciutat y regne de València». Es tractava d'una forma provinent del francés «mutin», que originàriament tenia el significat de 'revoltós', i que provenia del llatí vulgar «movita», 'moguda, moviment'.
Però, si la paraula «motí» ha quedat arrelada entre nosaltres amb un caràcter exclusivament politicomilitar, en referència a una rebel·lió violenta del poble o de la tropa contra l'autoritat establida, el verb «amotinar», a més de tindre també un significat paral·lel, que al·ludix a l'acció de revoltar-se, ha adquirit també un sentit familiar, que connecta amb el sentit originari del mot francés «mutin», i que fa referència a algú, especialment un xiquet, que, amb el seu caràcter mogut, altera la tranquil·litat o la quietud d'un grup de persones.
