La paraula «borumballa» (generalment usada en plural: «borumballes») fa referència a cada un dels trossos prims de fusta que ixen enrotllats en espiral quan es treballa amb la plana o amb alguna ferramenta semblant. Per similitud, en gastronomia ha passat a utilitzar-se també per a referir-se a les tires primes i caragolades en forma d'espiral d'un aliment, com el «foie», el formatge o el xocolate, amb què s'ornamenten certs plats.
En sentit figurat, el mot «borumballes» també s'usa per a referir-se a un conjunt de coses supèrflues, banals, a les quals es vol atribuir molta més importància de la que té realment. Esta associació ve del fet que les borumballes de la fusta, quan es cremen, fan foc ràpidament, però es consumixen de seguida. No servixen per a calfar; només per a fer foc.
En algunes comarques valencianes es fa servir la variant «barrumballa» (que és la forma documentada més antigament); a Mallorca, «burballa», i en altres territoris del domini lingüístic, «encenalls» (perquè servixen per a encendre el foc). En castellà, se'n diu «virutas».
