17 de diciembre de 2019
17.12.2019

Èxit

17.12.2019 | 14:54

La paraula «èxit» prové del llatí «exitus», que derivava del verb «exire», 'eixir'. Originàriament, s'usava amb un valor semblant al que actualment atorguem al vocable «eixida», sobretot en sentit figurat: l'«èxit» era el resultat final d'un negoci, i podia tindre tant un valor positiu com negatiu. Joaquim Martí Gadea, en «La terra del che», un compendi de dites, personatges i tradicions, editada en 1906, referint-se a una operació comercial, encara parlava «del bon o mal èxit que puga tindre». Però, a poc a poc, la paraula «èxit» ha quedat restringida a un sentit exclusivament positiu. L'«èxit» és, per definició, la contraposició al «fracàs». Amb este mateix sentit de 'bon resultat', ens ha pervingut també, per via patrimonial, el verb «reeixir», que significa 'tindre èxit en alguna acció que es mamprén'.

En anglés, la paraula «exit» és un cultisme pres del llatí, i per això manté el sentit originari de 'eixida'. El «Brexit» al·ludix justament a l'eixida de Gran Bretanya de la Unió Europea.

Més informació...

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook