La paraula «pantaló» prové del francés «pantalon». És un préstec de començaments del segle XIX. Abans esta peça de roba era coneguda amb el nom de «calces» o «calçons». Però el mot originari provenia de l'italià «pantalone», transformat en nom comú a partir d'un personatge de la «Commedia dell'Arte» italiana, dit Pantalone, que era un devot de sant Pantaleone (procedent del grec «panteleemon», 'el que es compadix de tots'), molt popular a Venècia, que vestia pantalons llargs venecians.
Generalment, esta paraula s'utilitza en plural, «pantalons», pel fet que es tracta d'una peça de vestir amb dos camals que s'ajusta a la cintura i arriba fins als peus o, segons els models, fins a una alçària variable. Hi ha una expressió curiosa formada amb esta paraula, «portar els pantalons», que tradicionalment s'aplicava a la dona (sobretot quan la dona no solia usar esta peça de roba) per a indicar que era ella qui tenia l'autoritat de la casa.
