El verb «fornicar» prové del llatí «fornicare», que derivava de «fornix», 'volta, túnel'. El sentit originari de «fornicar» feia referència al tracte sexual amb prostitutes, i es deia així en referència als llocs a on les prostitutes solien mantindre relacions sexuals amb els seus clients en l'antic Imperi romà, normalment baix de les arcades dels ponts, formades amb voltes.
Però, a partir de l'entronització de la moral cristiana, la paraula «fornicar» amplià el seu significat per a passar a referir-se, de manera més general, a totes les relacions sexuals mantingudes fora del matrimoni, foren o no amb prostitutes; també fins i tot les mantingudes entre persones fadrines. Les relacions sexuals només s'acceptaven amb un fi estrictament procreador; qualssevol altres, motivades per un desig lasciu, eren considerades —i ho són encara en el Catecisme de l'Església catòlica— un pecat capital.
