La paraula «tortura» prové de la forma homònima llatina. Derivava del verb «torquere», 'tòrcer'. I, efectivament, les tortures practicades en l'antiguitat es basaven sobretot en el retorciment de determinades parts del cos per a infligir un dolor agut.
La pràctica de la tortura tenia com a objectiu que algú confessara un (presumpte) delicte. Les primeres manifestacions de pràctiques torturadores es documenten en l'antiga Xina, però ràpidament s'estengueren per Grècia i Roma, i així s'han mantingut, cada vegada amb procediments més refinats, fins a l'actualitat. La tortura encara és, de fet, una pràctica habitual en molts estats, si bé s'ha abolit formalment de la majoria de legislacions nacionals.
Amb tot, la tortura es manifesta de moltes maneres i amb objectius diversos. A vegades es practica com a represàlia per algun acte, i altres, com a simple plaer sàdic. La «tortura psicològica», per una altra banda, és una modalitat més subtil, que intenta provocar sofriments psíquics a través d'amenaces o castics que generen temor i coarten la llibertat de l'individu.
