La paraula «adrenalina», adaptació de l'anglés «adrenaline», és un neologisme de base llatina, creat pel químic japonés Takamine Jokichi en 1901, any en què aconseguí aïllar esta hormona segregada per unes glàndules situades prop del renyó. El nom «adrenalina», de fet, està format a partir del prefix de base llatina «ad-», que significa 'al costat de'; el mot «ren», que vol dir 'renyó', i els sufixos «-al», usat per a indicar 'relació', i «-ina», 'substància procedent de'.
L'adrenalina és segregada per les glàndules suprarenals en situacions d'estrés, permetent que l'organisme puga reaccionar ràpidament davant de qualsevol emergència. L’adrenalina contrau els vasos sanguinis i dilata les vies respiratòries. Això fa augmentar el ritme cardíac i la freqüència respiratòria, cosa que incrementa la quantitat d’oxigen que arriba al cervell i, consegüentment, provoca un augment de les capacitats físiques i mentals en l’individu.
