17 de febrero de 2020
17.02.2020

Zenit

17.02.2020 | 16:29

La paraula «zenit» prové d'una mala lectura del mot «çemt», que apareix en els manuscrits d'Alfons el Savi. En realitat, era l'abreviació de l'àrab «sämt ar-ra´s», que significava 'paratge del cap'; però els copistes confongueren un dels traços de la «m» per una «i», i posteriorment transformaren l'antiga «ç» castellana per «z», donant lloc a la forma «zenit».

Es tracta d'un terme que provenia del vocabulari astronòmic. L'univers era concebut com una volta celest que girava al voltant de la Terra. Així s'explicava que, des d'uns posició estàtica, les estreles es desplaçaven en un moviment giratori continu, i el «zenit» era concretament la part de la volta celest que quedava damunt del cap. Amb el temps, a través d'una ampliació semàntica, la paraula «zenit» passà a designar la part culminant d'un procés.

Per influència de la grafia francesa («zénith»), en castellà s'ha admés la pronunciació plana de la paraula, però en valencià només es considera correcta la pronunciació aguda, fent recaure la vocal tònica sobre la «i» de l'última síl·laba [zenít].

Més informació...

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Más información