La paraula «alacantí» és el gentilici amb què es designa, per una banda, els naturals o habitants de la ciutat d'Alacant; per extensió, també s'usa per a anomenar els habitants de la província d'Alacant. La divisió provincial d'Espanya s'instaurà en 1833 a partir d'una proposta de Javier de Burgos, secretari d'Estat de Foment en el Govern de Francisco Cea Bermúdez.
El topònim Alacant prové, originàriament, del grec Akra Leuka, que significava 'Muntanya Blanca'. Amb tot, és probable que esta forma grega provinga de l'iber Leukanté. En llatí, esta denominació es transformà en Lucentum, que evolucionà a Leukante en llatí vulgar, i posteriorment passà a ser al-Laqant en àrab, d'a on prové el nom actual d'Alacant. Esta evolució dels noms posa de manifest que l'orografia on s'assenta la ciutat d'Alacant, oberta al mar i resguardada pel Benacantil, ha atret des de temps remots poblacions i cultures diverses, i així continua en l'actualitat, oberta als visitants, tant els que provenen de l'interior de la Península com els que venen de les terres banyades per les aigües del Mediterrani, siguen europeus o africans.
