La paraula «xòfer» s'usa actualment per a referir-se a una persona que té per professió conduir automòbils. Començà a usar-se a començaments del segle XX. Provenia del francés «chauffeur», que, derivada de «chauffer», 'calfar', s'usava inicialment per a referir-se a l'encarregat de mantindre el foc de les locomotores de vapor; per analogia, passà a utilitzar-se després per a anomenar el responsable de la conducció dels automòbils.
En un primer moment, el gal·licisme s'adaptà com a «xofer», amb la vocal tònica sobre la «e» de l'última síl·laba, intentant reproduir la pronunciació originària francesa. Però els parlants, majoritàriament, han tendit a pronunciar-la plana, fent recaure la vocal tònica sobre la «o» de la penúltima síl·laba, i així és com s'ha fixat finalment. Si més no, com a forma principal. Més recentment —la llengua està en canvi continu—, s'ha creat també la forma «xòfera» per a designar les dones que exercixen eixa professió.
