La paraula «gènere» prové del llatí «genus, generis», que derivava de «gignere», 'engendrar'. Antigament també s'usaren les variants «genre» i «gendre», però sobretot «gènero» —constatable ja des del segle XV—, que ha perdurat col·loquialment fins a l'actualitat.
Inicialment s'utilitzava amb el significat de 'llinatge, nissaga', i posteriorment per a referir-se a un conjunt d'éssers vius que compartixen una sèrie de trets essencials. És en este sentit que parlem, per exemple, del «gènere humà», tot i que en biologia esta categoria de classificació té un caràcter molt precís. En gramàtica també s'ha usat tradicionalment la paraula «gènere» per a classificar certs mots dins de les categories de «masculí» i «femení», segons que puguen estar precedits dels articles «el» o «la». Això ha fet que, en part, el «gènere» haja passat a assimilar-se al sexe en relació a les característiques, els rols i les funcions que s'associen culturalment a hòmens i dones. Partint d'este nou significat, modernament s'han encunyat expressions com «identitat de gènere» o «violència de gènere».
