El verb «ajornar» és un derivat de «jorn», que significa 'dia'. Este nom primitiu s'havia format a partir de «di?rnus», 'diürn', i es referia al temps del dia en què hi ha llum solar, per oposició a «nocturn». Antigament, el verb «ajornar» apareix usat només amb el significat de 'assenyalar el dia de fer alguna cosa'.
Els diccionaris actuals, en canvi, definixen «ajornar» com 'deixar alguna cosa per a fer-la més avant'. Este sentit, en realitat, es creà durant el segle XIX, a imitació del francés «ajourner», per a substituir el castellanisme «aplaçar». Però, curiosament, en castellà el sentit originari de «aplazar» era exactament el mateix que tenia inicialment el nostre «ajornar»: «convocar, citar, llamar, para tiempo y sitio señalado», tal com el definix el «Diccionario de autoridades» de la RAE (1726). S'havia format focalitzant l'atenció en el lloc («plaza»), i no en el temps («jorn»), perquè les convocatòries es feien normalment en la plaça pública. El sentit de 'diferir' associat a «aplazar» no apareix en els diccionaris castellans fins a 1884. El significat de les paraules es forja a través d'una trama de relacions inextricable.
