El verb «confinar» és un derivat de «confí», paraula usada en l'actualitat generalment en plural («confins»). Este mot provenia del llatí «confinis», que era el resultat de combinar el prefix «con-», que transmet la idea de 'comunitat' o 'cosa compartida', i «finis», 'fi, límit'. El significat que tenia en llatí és bàsicament el mateix que té en l'actualitat: el de 'frontera d'un territori'. El verb «confinar», en canvi, és de factura recent: es documenta per primera vegada a començaments del segle XIX, i s'utilitzava amb el significat de 'confrontar dos territoris contigus'.
Però eixe significat, aplicat a territoris, passà prompte a aplicar-se a persones, i adquirí el sentit de 'traure algú del lloc a on vivia habitualment i portar-lo a un altre territori, lluny d'allí, amb l'obligació de no poder eixir d'un espai delimitat'. Era, per tant, una pena imposada als nobles per haver comés alguna infracció. Però, modernament, ja ben entrat el segle XX, per influència del francés, el verb «confinar» començà a utilitzar-se en el sentit que ara ens resulta més habitual: el de recloure algú en un lloc o dins d'uns límits determinats. Si no sabien el significat d'este verb, segur que ara, sense necessitat de massa explicacions, ja el coneixen perfectament. Que siga lleu!
