La forma «resistiré» és la primera persona del futur d'indicatiu del verb «resistir». El futur, com a norma general, s'usa per a expressar una acció que es preveu realitzar en un temps que ha de vindre; però, a voltes, també s'utilitza amb altres funcions, com la d'expressar la voluntat ferma de fer alguna cosa. És el cas de «resistiré» en les circumstàncies actuals, que s'ha convertit de manera espontània per a molts ciutadans en un lema solidari per a afrontar els estralls que està causant la pandèmia del coronavirus.

El verb «resistir» prové del llatí «resistere», format amb la combinació del prefix «re-», que, entre altres significats, vol dir 'cap arrere', i el verb «sistere», creat sobre l'arrel de «stare», 'estar', que significava 'quedar-se plantat en un lloc'. Per a entendre millor el significat originari de «resistir», cal imaginar-se un escenari bèl·lic, amb les tropes enemigues assetjant-nos. L'acció de resistir suposa replegar-se al lloc a on està situat el propi campament i, amb una actitud defensiva, no moure's d'allí. Si fa no fa, com l'estat de confinament en què ens trobem actualment.

Més informació...