El substantiu «pròrroga» és un derivat postverbal de «prorrogar»; este verb procedia del llatí «prorogare», format per la combinació del prefix «pro-», que, provinent del grec «pró», significa 'davant, cap avant' (present en paraules com «pròleg» o «proclític»), i el verb «rogare», que tenia el significat de 'demanar’ (present també en altres verbs com «derogar» o «interrogar»).
Es tracta d’un cultisme que es gestà en el segle XIX, i que s’usa especialment en l’àmbit jurídic per a indicar que una disposició que tenia una determinada vigència temporal estén la seua duració a un període posterior. Les pròrrogues, tot i que en principi tenen un caràcter extraordinari, com és el cas de l’estat d’alarma en què ens trobem actualment, en altres casos tenen un caràcter més habitual, com per exemple quan no s’aproven els pressupostos econòmics d’una institució en el termini previst i automàticament, si es dona el cas, queden prorrogats per a l’exercici següent.
També és molt habitual l’ús de la paraula «pròrroga» en l'àmbit esportiu per a referir-se al temps suplementari que s'afig a un partit per a intentar desfer l'empat entre dos equips o jugadors.
