La paraula «rosa» prové de la forma homònima llatina. Servix per a designar la flor del roser, que engloba una gran varietat de plantes de la família de les rosàcies, composta per més de cent espècies i més de trenta mil varietats de roses. Es tracta d'una flor que des de ben antic ha cridat l'atenció per la seua vistositat i per la seua fragància. Probablement per això, la rosa és també un símbol d'amor i bellesa en moltes cultures.
El mot «rosa» ha donat lloc també al nom d'un color, una mescla de roig i blanc que pot presentar un grau important de variacions. Cal tindre en compte que, com la resta d'objectes que s'han aprofitat per a donar nom a una determinada tonalitat cromàtica, estos vocables no són verdaders adjectius (igual que ho són el «blau» o el «roig», per exemple), sinó que gramaticalment són substantius en aposició; és a dir, encara que funcionen semànticament igual que un adjectiu, i servixen, per tant, per a donar informació complementària del substantiu que modifica, morfològicament es mantenen invariables. Diem, efectivament, «una camisa rosa» i «uns pantalons rosa», sense variacions ni en el gènere ni en el nombre.
