La paraula «ansietat» prové del llatí «anxietas», que deriva de l'adjectiu «anxiosus», 'ansiós', i està relacionada etimològicament amb paraules com «angina», «angoixa» o «angost». Totes provenen de l'arrel indoeuropea «angh-», que significa 'estret', dolorós'. I és que, efectivament, l'ansietat és una emoció d'intensa inquietud que produïx taquicàrdia, palpitacions, opressió del cor, sensació d'ofec, tensió muscular...
Però l'ansietat no s'ha d'entendre, almenys en primera instància, com una patologia. És una reacció instintiva d'autoprotecció que senten totes les persones davant d'una situació de perill. El problema es planteja, en tot cas, quan es considera que la percepció del perill és exagerada o quan la intensitat amb què es reacciona davant d'una amenaça és desproporcionada, i sobretot quan produïx un profund malestar a la persona afectada. Tot molt difícil de ponderar.
